Per què els catalans mengem la mona?

Durant aquesta època de l’any és tradició veure pastisseries plenes de gom a gom amb  pastissos amb plomes, ous de xocolata i pollets. La mona de Pasqua s’ha convertit en un dolç molt nostre i en un indispensable per a molts catalans i catalanes. Però, quin és l’origen d’aquest pastís? Per què mengem la mona de Pasqua?

UN ORIGEN INCERT

Tot i que els seus orígens no són del tot clars, ens hem de remuntar segles enrere per conèixer-los. Segons diversos historiadors, la mona de Pasqua deriva d’una festivitat pagana en la qual se celebrava la finalització de la Quaresma. Mentre les celebracions cristianes homenatjaven la mort de Jesucrist i imposaven un període d’abstinència, la mona de Pasqua celebrava la resurrecció, la vida i l’acabament de totes les prohibicions. Una festivitat on el menjar n’era el protagonista.

Etimològicament, la paraula mona prové de l’àrab antic “muna”, en llatí “monus”, i significa regal o ofrena. Amb aquestes ofrenes, se simbolitzava la fi de l’abstinència imposada per la Quaresma. Per això, en el seu moment i encara ara, menjar la mona és un símbol de tornar a la “normalitat”.

UN PASTÍS CARREGAT DE SIMBOLOGIA

Sense cap dubte, els ous són un indispensable a la mona. L’ús d’aquest símbol va estretament lligat amb la celebració de la resurrecció i la vida. Antigament, els ous eren símbol de fecunditat i vida i es relacionaven amb la gènesi del món i l’inici d’un nou cicle biològic. Amb el pas del temps, els ous van deixar de ser d’origen animal i van convertir-se en figures de xocolata per una qüestió purament gastronòmica.

UNA TRADICIÓ MOLT NOSTRA

Tot i que amb el pas dels anys aquesta tradició ha anat perdent força a diferents territoris, a Catalunya s’ha mantingut intacta, esdevenint gairebé un tret diferencial de la Setmana Santa catalana. De fet, Catalunya és un dels pocs territoris on Dilluns de Pasqua és festiu i se celebra popularment.

Encara que sovint no relacionem la mona amb una celebració religiosa, la tradició diu que els padrins i padrines han de regalar als seus fillols i filloles la mona fins al moment de la confirmació, afegint un ou per cada any transcorregut. La realitat és que cada cop són menys els infants reben que la confirmació, però, al final, qualsevol excusa és bona per compartir plegats una tradició tan nostra.