Per què mengem calçots? Quin és el seu origen?

Febrer i març són sinònim d’època de calçotades. No hi ha res més nostre que reunir-nos al voltant d’una taula amb un bon manat de calçots i sucar-los un a un a la salsa. N’hi ha per llepar-se’n els dits! Aquest ritual ha esdevingut tota una tradició que es repeteix any rere any entre amics i familiars. Ningú pot escapar-se de celebrar almenys una calçotada a l’any, però quin és el seu origen? D’on provenen els calçots? Per què en mengem?

Una tradició nascuda per error

Com en totes les tradicions, els orígens són incerts. Hi ha historiadors que afirmen que els romans ja coneixien els calçots, però no hi ha cap prova o evidència que indiqui que menjar calçots era un acte social o cultural en aquell moment. Per trobar el veritable origen dels calçots i les calçotades com les concebem ara, ens hem de traslladar a finals del segle XIX, a la ciutat de Valls.

És en aquella època quan un camperol anomenat Xat de Benaigues va collir unes cebes que tenien una forma peculiar, eren més allargades del normal. Benaigues enlloc de desfer-se’n, va decidir socarrar-les al foc. Ràpidament, es va adonar que aquelles cebes blanques desprenien una aroma especial. Un cop cremades, en va tallar les arrels, les va pelar i les va amanir amb vinagre i sal.

El resultat va ser sorprenent, una ceba tendra i dolça amb un gust extraordinari. L’èxit va ser tal que el camperol va decidir començar a experimentar amb diferents tècniques de cultiu per tornar a produir unes cebes com aquelles. Amb els temps, Benaigues va trobar el sistema adequat i els calçots es van anar popularitzant com a àpat fins a esdevenir una autèntica festivitat i tradició.

Actualment, és una de les tradicions més arrelades a la capital de l’Alt Camp, on cada any milers de persones hi peregrinen per degustar l’àpat insígnia de la localitat. De fet, podríem dir que Valls és el quilòmetre 0 de les calçotades, amb la Gran Festa de la Calçotada, una data clau que se celebra l’últim cap de setmana de gener i aplega més de 35.000 persones.

Així i tot, la temporada de calçots s’allarga cada cop més, i ja hi ha qui en comença a menjar al mes de novembre. Sigui com sigui, qualsevol excusa és bona per encendre el foc, embrutar-se els dits i gaudir d’uns bons calçots. Bon profit!